Primeres etapes a Noruega!

27a. ETAPA: 1 de juny,  Frederikshavn (Dinamarca) – Oslo (Noruega), 9 hores de ferri.

Finalment arriba el dia que faig el salt a la península Escandinava. Aquest cop serà un ferri qui em portarà d’un punt a l’altre.  O sigui, que deixo la bicicleta a la bodega del vaixell; allà coincideixo amb un altre ciclista de qui no recordo el nom. Ens ajudem mútuament a l’hora de guiar-nos pel vaixell, ja que tots dos tenim poca experiència en aquests tipus de viatges, i a més tot està en norueg.

El ferri on pujo, encara a Frederikshavn, Dinamarca.

Els dos únics cicloturistes dalt del ferri, amb el Sol de cara.

Després d’unes 9 hores de navegació, cap a les 18:30 arribo a Oslo, Noruega! M’acomiado d’aquest company de viatge, i em dirigeixo a casa la Verónica i el Twomo. M’han convidat a passar la nit a casa seva (altre cop WarmShowers..) Són una parella jove, ella argentina, ell finlandés. Tots dos treballen en investigació en nemo-llenguatge, a la capital. Vaja…uns cracks! Però tenen tant de cracks com de senzills i humils.

Una bona imatge del sostre de casa la Verónica i el Twomo; coses que passen fent fotos amb el temporitzador del mòbil...

28a. ETAPA: 2 de juny, Oslo – Gaupen,  180 km.

Avui que semblava  a priori que la jornada havia de ser molt dura, ha resultat ser al contrari. Només sortir d’Oslo em para una patrulla de policia, que em demana que m’identifiqui, ja que he comès una infracció de trànsit (no explicaré quina…) Finalment, em perdonen la multa, per la meva cara de bon jan…

Al cap d’una estona, cap a les 10 del matí, passo just pel costat d’un centre budista, on se m’hi acut fer una “paradeta”. Mentre observo el curiós edifici des de fora, un grup de monjos budistes comencen a sortir a veure'm. Em pregunten, els explico, s’interessen molt pel meu viatge, i després de fer-se unes fotos amb mi, em conviden a que entri al temple. M’ofereixen menjar tot el que vulgui! Vaja…per a mi seria un xollo,  si no fos perquè fa menys d’una hora que he esmorzat. Igualment, accepto menjar algunes peces de fruita. M’hi quedaria més estona, s’hi està molt bé, però finalment m’acomiado, després de passar una estona molt agradable amb ells, i abans de marxar em regalen un braçalet de la bona sort.

 

Amb els monjos budistes a l'entrada del seu temple.

Bé, fins ara no us he parlat d’Oslo perquè és una ciutat sense cap encant especial; potser el més bonic és el fiord d’entrada  a la ciutat. En canvi,  avui sortint d’Oslo  i travessant els primers pobles i les primeres valls, puc començar a contemplar la bellesa d’aquest país.

L'Òpera d'Oslo; Sembla un intent de fer-la semblant a la de Sidney, però no els ha quedat tan lluïda.

Estampa que m'acompanya gairebé tot el dia: un immens llac. A la seva riba, moltes cases com aquesta.

Una altra de similar, però vermella; Coses en comú? Totes, absolutament totes, fetes de fusta.

Al vespre arribo a Gaupen, a casa la Karo i en Thomas. Ella polonesa, ell norueg. Ambdós, com la parella del dia anterior, molt joves. Gaupen és un poble dispers, de quatre cases. Ells concretament, i per ser originals, viuen en tres petites cabanes de fusta. En una d'elles hi tenen la cuina, sala d’estar i dormitori. L’altra caseta té la funció de despatx i habitació de convidats, i la tercera és el garatge i W.C.

La Karo és topògrafa i treballa per a l’administració; en Thomas és regidor d’un partit ecologista.  Tots dos són molt idealistes i amb ganes de canviar el món.

Amb la Karo i en Thomas.

Original grup de tres cabanes on viuen la Karo i en Thomas.

29a. ETAPA: 3 de juny, Gaupen – Otta,  155km.

Aquesta jornada suo de valent la cansalada, i és que és un dia força calorós, i pateixo una lleu deshidratació. A més, m’equivoco a l’hora d’escollir el camí, i acabo fent unes rampes de puja i baixa que no tocaven.

És el dia que més esgotat he acabat. Ho deixo aquí...

Típica disposició de l'església i el cementiri al voltant de la mateixa. Els cementiris semblen jardins, tot i que menys florits que a Dinamarca.

Bonica imatge d'una granja.

Amb unes agulles imperdibles es poden fer meravelles, com penjar les plantilles de les vambes mentre pedalo.

30a.  ETAPA: 4 de juny, Avui el Galdhopiggen, cim més alt de Noruega.

Com que el dia anterior vaig quedar realment fos, i vaig bé de temps, decideixo fer aquesta jornada de semi-descans, si més no descans de bici: no pensó pedalar! I com resulta que el cim més alt de Noruega es troba casualment a només uns 100km. d’on sóc, i ja sabeu que això de la muntanya em tira una mica, doncs res: que s’ha d’aprofitar l’ocasió. Es tracta del Galdhopiggen, un cim de 2.469m. Vaja, el que jo en dic un cim de vaques.

Inicialment tinc pensat aparcar la bici i agafar l’autobús  per a què m’hi acosti, però resulta que al matí, quan arribo a l’estació, resulta que el dissabte no n’hi ha..! Com ja tinc el dia lliure (és el que té ser el teu “jefe”), deixo tot el que no necessito en una guixeta de l’estació d’Otta, i començo fent autostop. Després de pujar i baixar de 3 cotxes diferents, i de caminar uns quants kilòmetres, arribo finalment a l’inici de l’aproximació.

Un nou disseny per pujar una muntanya nevada amb vambe: cinta americana; l'invent no ha durat gaire...

 

Panoràmica de la vall, pujant cap el cim.

Mig caminant, mig corrent, vaig guanyant metres, i avançant un munt de gent, pensant que quan abans sigui a baix més possibilitats tinc de trobar a algú que em torni a Otta. La possibilitat de quedar-me tirat sense res per passar la nit, al mig del no res,… em fa posar els pèls de punta! 

Finalment dalt del cim del Galdhopiggen; a falta d'estelada, el maillot farà el fet!

Després de fer el cim, cap a les 14h, coincideixo amb dos nois d’Oslo que se m’ofereixen a tornar-me a Otta un cop acabin l’ascensió. No puc evitar abraçar-me a un d’ells agraïnt-los el gest, i és que a Noruega fer autostop no és costum, i els vehicles normalment no paren. Així que baixo del cim i els espero a que tornin ells; sort que al final van arribar!

La gent de creu roja de Noruega, aquest mateix dia ha organitzat una ascensió al mateix cim per a gent que prové de països en conflicte bèl·lic. Aquest n'és un d'ells en arribar a baix.

La recompensa per l'esforç: un paisatge grandiós.

...I encara més grandiós! Vaig estar a punt de dormir aquí, però hi feia massa vent per passar-hi la nit.

Finalment, després d'una jornada amb moltes emocions, un bon sopar per recuperar energia.

31a. ETAPA: 5 de juny, Otta – Oppdal, 105 km.

Si fins ara el paisatge de Noruega ja em semblava espectacular, amb la jornada d’avui esdevé grandiós! Es tracta d’una etapa muntanyenca, on hi trobo força pujades, arribant a una cota máxima de 1.100m. Des del km.40 fins al 100, o sigui, uns 60 km., el paisatge deixa de ser predominantment valls amb grans rius i grans extensions de boscos, per passar a ser un altiplà amb escassa vegetació arbòria, amb molt de líquen, amb nombroses zones pantanoses i el fons sempre envoltat de grans muntanyes nevades.     

Aquí comença la pujada més forta de la jornada...seguint un riu molt cabalós.

         

És increible però cert: en 80 km. només he trobat petits llogarrets com el d'aquesta imatge. I és que en aquest tram entre Oslo i Trondheimés el més despoblat que he fet fins ara.

Bonic camp florit a tocar de la carretera.

Mentres em banyo al riu, una papallona aprofita per alimentar-se de la sal que hi ha als meus mitjons; senyal que els toca una neteja...

La foto està feta des d'on tinc la tenda parada, i els que es veuen són uns pescadors que no van parar de pescar en tota la nit...Es tractava d'un concurs de pesca, i no van parar de passar pescadors davant la tenda....

32a. ETAPA: 6 de juny, Oppdal – Lundamo, 115 km.

Dia senzill, on a poc a poc vaig passant de trobar-me  quatre granges disperses a anar-me apropant a les portes de Trondheim, i per tant estar envoltat d’un ambient més urbà.