dijous, 16 de juny del 2016

Pedalant sota la pluja del sud de Noruega



33ª. ETAPA:  7 de juny, Lundamo – Trondheim, 50 km.

Finalment arribo a Trondheim. Es tracta d’una ciutat de mida mitjana i força bonica, on des de la llunyania, quan  et vas apropant a la ciutat, ja veus com destaca de la resta d’edificis la seva catedral, per les seves línies elegants. No vaig arribar a entendre el perquè, però aquí s’han inventat un camí que connecta aquesta catedral amb la de Santiago de Compostela.

Pont i barri antic de Trondheim, mirant el riu.


La catedral de Trondheim.

Mentre estic fent el turista pel centre, conec en Ludwing, un altre cicloturista que resulta que es dirigeix també al Cap Nord. Li proposo unir esforços, i fer un equip catalano-alemany per arribar a bon port, però ell em diu  que fa pocs kilòmetres al dia, i que millor que jo vagi al meu ritme; llàstima…!


Amb en Ludwing, fent el ximple. "Compte, Trolls, que ve la bruixa d'Alemanya!!

Aquesta nit la passo en un pis d’estudiants. L’Ole, un estudiant de psicologia, m’ha convidat al pis que comparteix amb 3 estudiants més. Al vespre, mentre devorem unes pizzes, mirem uns capítols de Joc de Trons. L’Ole, amb bona intenció, s’escarrassa per explicar-me tota la trama de la sèrie, ja que és el primer cop que la veig, i és en anglès i amb subtítols en norueg… No pillo gaire res, però fa gràcia reconèixer Girona en algunes escenes…


Amb l'Ole, davant la seva facultat. El dia anterior hi va fer el seu últim exàmen.
 

34ª. ETAPA, 8 de juny,  Trondheim – Steinkjer, 125 km.



35a. ETAPA, 9 de juny, Steinkjer -  Flat, 125 km.

Aquestes dues etapes les escric juntes, perquè es caracteritzen principalment pel mal temps. No és que estigui plovent les 24 hores, però durant el dia no paro de menjar-me un ruixat darrera l’altre. Quan n’he deixat un, després, automàticament surt el sol,  i penses: ” Sembla que la cosa s’arregla…”. Doncs no: és qüestió de poca estona per a què es torni a tapar i una altra tongada de pluja et torni a deixar xop. A més, el vent bufa de cara, i encara fa més penosa la progressió. Realment, són dos dies durs, on tinc feina per assecar la roba i la tenda, i on aprofito les parades d’autobús per aixoplugar-me quan l’aigua cau a bots i barrals.

Imatge de la típica carretera noruega: són un continu de petites rampes de puja-baixa.
 
Què hi fa aquí un cotxe de la poli dels EUA?

Què hi fan en un lloc tan perdut? Sense comentaris...

No calen ciutats de referència, queda prou clara la direcció, no?

36ª. ETAPA:  10 de juny, Flat – Berg, 110km.

Durant la nit segueix plovent, i penso que serà un tercer dia amb la mateixa merda de temps…Doncs no! Al matí sembla que els núvols vulguin començar a marxar, i al llarg de les hores es confirma la millora del temps.

Dia de Sol! Lluuuum! Per fi...!

 Un dia fantàstic, on arribo, després de dos dies d’anar per l’interior, a la costa. A partir d’avui aniré seguint sempre la costa. És en aquesta etapa on els pobles realment són molt petits, i on cada cop has de fer més kilòmetres pèr trobar-ne un. És com si la natura, a poc a poc, agafés més força i anés marcant el seu carácter davant del nostre món desenvolupat.

El menda intentant fer-se una foto...realment sense trípode hi ha llocs on has de tirar de l'imaginació per fer-te una foto..

He trobat un lloc fantàstic on acampar la tenda. És un balcó gespat sobre el mar.



Encara que no ho sembli, aquest mirall és el mar, i és la una de la matinada...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada