23a. ETAPA: 28 de maig, Dagebüll (Alemanya) – Grinsted (Dinamarca), 125km.
Finalment, deixo Alemanya
per la porta petita. Vull dir, canviant de país per una carretera secundària on
amb prou feines hi trobo un cartell avisant-me del fet. I és que el paisatge
avui, tot i canviar de país, no canvia pas gaire. Llevat d’una població força
gran, que és Tonder, la resta de poblacions amb prou feines arriben als mil
habitants. Principalment es tracta de petits llogarrets dedicats en gran part a
la ramaderia i l’agricultura.
|
Heus aquí la frontera: un rètol indicant el canvi de normativa de trànsit. |
|
Sempre està bé aprofitar els espais públics per descansar, sobretot en parcs com aquest. |
Seguint les indicacions
que em va donar en Carsten, localitzo un aixopluc (bé, aquí en diuen Shelters)
per passar-hi la nit; si et vols estalviar muntar i desmuntar la tenda és una fantástica
opció. I si no us convenç, mireu les fotos.
|
Aquesta és la teca que porto; "Què tocarà avui? Fideus xinesos o puré de patates amb tonyina?" |
|
D'aquests aixoplucs en diuen Shelters, i n'hi ha per tot el país. T'estalvies muntar la tenda, però has de vigilar amb el cap. |
24a. ETAPA: 29 de maig,
Grinsted – Viborg, 130km.
Com que el dia anterior
em va agradar molt l’experiència dels shelters, volia repetir-ho. M’havia fixat
en un mapa que n’hi havia un una mica més al nord de Viborg, per on passava la
meva ruta, a la vora d’un fiord. O sigui, vaig començar a pedalar amb la idea
del shelter.
|
Al costat de la via verda hi havia aquesta bonica cabana, que tenia alguna relació amb l'antiga via de tren que hi havia hagut. Un bon lloc per passar-hi la nit, llàstima no haver-la trobat abans... |
|
Les esglésies, a part de per anar a missa, vaig descobrir que són un bon lloc on carregar la bateria del mòbil, i on omplir l'ampolla d'aigua. |
Finalment vaig arribar a
Viborg, on després de trobar el fiord, vaig preguntar pel shelter a un home
gran, que era amb el seu gos i les seves ovelles. Em va respondre que de
shelter no n’hi havia, però que podia acampar al jardí de casa seva i també utilitzar
el seu bany.
|
El jardí i la casa de l'Svend, un lloc tranquil, on hi viu un home savi i humil. |
|
L'Svend i jo, a la seva terrassa, abans de fer el tè del vespre. |
Aquest home és l’Svend.
Al vespre em va convidar a un tè, i vam parlar molta estona. La seva mirada
transpirava saviesa i serenitat. Amb la seva avançada edat, i només amb la companyía
de la seva Border Collie, la Nelly, i
les seves set ovelles, viu en una petita casa de fusta al costat d’un gran
fiord. Quan era jove va viure a Groenlàndia durant anys, construint edificis
per a estacions científiques. Però el seu ofici de tota la vida ha estat la construcció
de vaixells de fusta.
|
Les ovelles de l'Svend, amb el fiord al fons. |
Em va ensenyar el seu
taller on, tot i les seves mans ja malmeses pels anys, encara repara i construeix
barques i petits iots de vela. Un dels iots és el seu. Em va comentar que
proximament té previst avarar-lo al fiord per anar cap a Noruega, on ja hi ha
estat en moltes altres ocasions pescant. Bé, ja veieu que la vida de l’Svend no
és una vida gaire comú.
|
El taller on repara i encara construeix vaixells. El de la foto és el seu; li està fent el manteniment. |
25ª. ETAPA: 30 de maig, Viborg – Frederikshavn, 155 km.
Tota la nit ha estat
plovent. He carregat la tenda totalment xopa damunt les alforges per intentar
assecar-la, però ha estat inútil, ja que durant tot el matí no ha parat de
ploure. Avui ha estat un dia realment dolent. A més, he punxat dos cops, i això
m’ha fet perdre força temps.
|
Tot el matí plovent, i jo havent de reparar dues punxades...Realment, avui no és el meu dia... |
|
A la tarda finalment surt el Sol! I passo per Aalborg, una de les ciutats més grans del nord de Dinamarca. |
|
Unes típiques cases daneses, on les finestres i les portes acostumen a ser blanques per contrastar amb el color de les parets. |
Sort que finalment a la tarda el Sòl ha
tornat a lluir, i l’Svend (sí, es diuen
igual tots dos!), amb qui he contactat a través de WarmShowers, m’ha acollit a casa seva
com si fos un fill seu. Aquí, amb la dificultat de l’idioma, m’és difícil molts
cops saber mostrar la gratitud a tota la gent que m’ajuda. L’Svend n’és un d’ells.
26ª. ETAPA: 31 de maig, jornada
de descans a Frederikshavn.
Per logística, no puc
agafar el ferri fins demà al matí. O sigui,
que aprofito la jornada per fer el manteniment de la bicicleta, i voltar una
mica per aquesta ciutat marítima.
|
Amb l'Svend, al balcó de casa seva. |
|
Reparant la bicicleta al taller de l'Svend: això sí que és tenir sort! |
|
L’Svend també és un
aficionat als viatges en bicicleta. Tot i això, comparem criteris i estris que
cadascú porta a les alforges. La veritat és que ell va molt més carregat, per
això fa tirades més curtes. Evidenment, el pes és un condicionant.
Com que li explico que
únicament hauré estat 4 dies a Dinamarca, l’Svend decideix regalar-me un llibre
sobre Dinamarca que jo, tot i el pes, accepto encantat.
|
A Dinamarca tenen platges de sorra blanca i fina, com aquesta. No hi havia ningú, però l'aigua no era pas freda; vaig estar apunt de ficar-m'hi... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada