Cap a les Illes Lofoten

37ª. ETAPA:  11 de juny, Berg – Nesna, 120 km.

Trobo aquesta cabana abandonada dins del bosc, tota una temptació per passar-hi la nit per a un rodamón com jo. Llàstima que la jornada tot just acaba de començar...

Avui resulta ser un dia estressant, ja que vull fer uns 120 km., i, a més, he d’agafar tres ferris. O sigui, m’he d’adaptar a tres horaris diferents,  i arribar a una hora decent al final de la jornada. Avui travesso ja els primers túnels dels molts que hauré de fer fins arribar al nord. La veritat, descobreixo la sensació agradable de pedalar amb desnivell zero i sense vent en contra durant una estona.

Un dels molts túnels, on sempre hi ha llum al seu final.

Bonica església en un dia radiant. Llàstima que a molts llocs la informació només està en norueg. No arribo a entendre el què, però resulta ser un centre important al mig de no res.

Me n’adono durant el dia que no hi ha gairebé ningú per on passo, ja que els únics vehicles que em creuo a la carretera són els mateixos que després em trobo als ferris. O sigui, tots fem la mateixa ruta.

Encara que no ho sembli aquest mirall és el mar. Estrany, oi'

Després de força dies fent acampada lliure, a Nesna aniré a un càmping. Allà, l’encarregat em diu on he de plantar la tenda, i em posa al costat del bar. Res em feia en aquell moment que justament aquella nit (nit sense nit) celebrarien una mena de festa que acabaria amb un borratxo pixant al costat de la meva tenda, i, a més, unes noies, també borratxes, intentant  entrar-hi…I jo cridant, a la una de la matinada, que vull dormir! Es nota que no han pedalat 120km…

38ª. ETAPA: 12 de juny, Nesna – ForØy, 120km.

El dia s’aixeca tapat, però de moment aguanta sense pluja. Al migdia em creuo amb una cursa popular; d’on han sortit tants participants? Però si no hi ha ningú en aquest poble! Penso que igual són figurants. Fins i tot un avi de més de 80 anys hi participa, caminant amb el seu bastó.

Cursa popular. Cadascú corria com podia o com volia. Era interessant observar com cadascú tenia el seu estil. No hi havia ningú que corrés igual. Vaig arribar a la conclusió que podia dir aproximadament l'estil de tothom a partir de l'expressió de la seva cara.

 

Megapont per saltar l'aigua sense mullar-se.

Sembla com si algú hagués posat en fila aquestes muntanyes. Potser una invitació a  fer-ne una darrera l'altra? Tot una temptació que hauré de resistir...

39ª. ETAPA: 13 de juny, ForØy – Salststraumen,  119km.

Començo el dia fent una cursa amb un petit  xai, a més de 30km/h., i que gairebé la guanya ell...Molt sorprenent el comportament de l'animal, crec que simplement tenia ganes de jugar amb mi...

Una de les moltes parades d'autobús. Un bon lloc on dormir si no tens altra cosa i el temps és horrorós. Cal tenir recursos!

Després coincideixo amb en John, un cicloturista anglès que es passa mig any viatjant en bicicleta. Pel que em diu, es dirigeix a Cap Nord, però sense  un itinerari gaire clar, va improvisant. Com que anem en la mateixa direcció, decidim pedalar junts aquesta jornada. Al vespre, els nostres camins se separen; cadascú té el seu estil de viatge. Ell prefereix fer menys kilòmetres al dia, i a mi m’interessa fer-ne més, i poder parar un dia, de tant en tant. És com la faula de la llebre i la tortuga, ( jo sóc la llebre); qui sap si en un futur ens tornem a trobar…  

Amb en John, esperant un ferri; El paio anava amb sandàlies, i feia un fred de collons...!

En John pedalant decidit, tot i la pluja.

Un camp de cotoneres, molt comú en aquesta zona.

40ª. ETAPA: 14 de juny, Salststraumen - Å, 40 km.

Durant tota la nit no ha parat de ploure, i l’aigua acaba entrant a la tenda. Avui, de fet, és dia de transició, ja que només he de fer uns 30km. en bici  fins a Bodo,  i allà agafar un ferri que em portarà a les illes Lofoten, concretament a Moskenes. Arribo xop i hipotèrmic al port. Per sort, puc aprofitar les tres hores i escaig de viatge per assecar tenda, sac i roba. Això sí, fent una mica d’espectacle al  vaixell, i perdent la vergonya davant els turistes.

Aprofitant el solarium del ferri per assecar la tenda. Alguns motxilleros van aplaudir la idea...

Un cop a Moskenes, trobo  allotjament en un alberg de la població d’Å, ras i curt, aquest és el nom. Tot i ser unes illes turístiques, les Lofoten no han perdut de moment el seu encant. Aquest primer dia només em dóna temps de fer-hi una primera ullada.

Mirant de recuperar temperatura, estil corb marí, després dels molts ruixats del dia.

El llogarret anomenat Å. L'alberg on m'allotjo és una de les grans cases vermelles amb vistes al mar.

En arribar a Å sentia molta olor de bacallà. Finalment vaig saber el perquè: hi ha molts assecadors a l'estil tradicional repartits pel poble. Un d'aquests és el de la imatge, mirant cap a l'interior.

41ª. ETAPA: 15 de juny, "Descans" a Moskenes, Cim del Munkan, 19km.

Aprofito el dia d’avui per al manteniment de la bicicleta, rentar roba, comprar menjar i fer una ascensió relativament senzilla a un cim, per poder tenir vistes sobre l’illa.Seguint les recomanacions de la recepcionista del hostel on m’allotjo,  em decanto pel Munkan, una muntanya nevada de només 771 m., i és que aquí la cota de neu es troba als 300-400m., fins i tot hi ha llacs glaçats a cotes més baixes.

La primera part de l’excursió m’acompanya l’Anaïs, una noia francesa que també s’allotja a l’alberg, però a mitja pujada se’n torna cap avall, ja que avui ha d’agafar un ferri cap a Bodo i és l’últim del dia.

Amb l'Anaïs, la primera part de l'excursió. En només mitja hora ens hem equivocat dues vegades de camí. Senyalitzen molt poc.

Dalt del cim del Munkan, amb la mini estelada. Al fons es veuen parcialment el fiord i el mar.

Quantes possibilitats per escalar que ofereixen aquestes muntanyes...Sembla mentida però aquest llac semi-glaçat es troba a només 300m. d'alçada.

A part de l’Anaïs, al hostel coincideixo amb gent molt divertida, com el xinès amb qui comparteixo habitació i que viatja sol. És un home ja una mica gran, que parla un anglès pitjor que el meu, però sempre accelerat. Em fa molt de riure, i crec que jo a ell també. Ell paio m’explica que té previst patejar-se totes les capitals escandinaves en pocs dies. Podríem dir que és un turista accelerat…

Amb en Swei. M'explica que avui ha anat a escalar una muntanya amb un grup de turistes, i que s'ha cansat molt...10 segons després de fer la foto ja dormia, a les 6 de la tarda, baldat...què divertit!