Altre cop per Alemanya, ara pel nord-oest.

Etapa 20a., 25 de maig, Groningen – Friedeburg, 120km.

Aquesta jornada la començo amb mal peu: a primera hora m’he d’acomiadar de la Sandra, i tot seguit agafo un tren per anar a Groningen. El tren s’espatlla, i ens fan baixar a tots els passatgers a una estació que no conec. Per sort, diverses persones m’ajuden a trobar la combinació adequada per anar a Groningen, fent només 2 canvis de tren que no tenia previstos.

Al final, a part d’aquest petit contratemps, el dia passa sense gaires problemes. Travesso de nou la frontera amb Alemanya, i al vespre trobo un fantàstic bosc on acampar, amb el permís dels mosquits, que toquen el violí tota la nit.

Aquest és un dels mapes que es troben distribuïts per tot el país, on hi ha indicats tots els carrils-bici dels Països Baixos. Amb el dit marco la meva posició, ja arribant a la frontera amb Alemanya.

Típics ponts llevadissos que et trobes en molts punts, i és que, a part de la xarxa de carreteres, de vies de tren i de carrils-bici, hi ha una gran xarxa de canals. Curiós país aquest...

Vaig trobar un lloc curiós on acampar: era ben bé una cruïlla de camins, on els caçadors hi tenien un hide per caçar-hi en la modalitat espera.

Etapa 21a.: 26 de maig, Friedeburg – Cuxhaven, 130 km.

Avui em llevo amb una energía desbordant; podria regalar-ne, i segur que encara me’n sobraria! El fe tés que inicio el dia amb una sessió d’spinning. Em poso a  escoltar música amb els auriculars mentre pedalo: és brutal fer “spinning” veient com el paisatge que t’envolta va canviant.

M'agrada molt la manera que tenen de construir a lez zones rurals, sempre intentant mantenir la manera tradicional.  Aquesta és una típica granja del nord, el que a casa en diem una masia...

Anat a mirar d'on sortia el ferri que havia d'agafar l'endemà, vaig trobar aquest curiós edifici a Cuxhaven.

Després d’arribar i resseguir la costa alemanya durant mig dia (sí: Alemanya té costa!) arribo a Cuxhaven; allà m’hi espera en Carsten, que m’acull a la seva “petita casa”, com ell diu. Potser és petita, però molt acollidora. Al vespre sopem, i en Carsten em comenta que ell també escala en roca, i m’ensenya fotos d’unes parets fantàstiques que hi ha a prop,  a l’altre cantó del riu Elba. També em comenta que va pujar el Canigó, i jo li explico la tradició de la Flama del Canigó. La conversa es va allargant: Dresden és la seva ciutat natal, també a la riba de l’Elba. M’ensenya fotografies, i em relata com la ciutat va ser arrasada pels aliats al final de la segona Guerra Mundial. Té mèrit que els alemanys tornessin a aixecar el país després de com va quedar acabada la guerra. 

Amb en Carsten! : "Hi, Carsten! When you come to Catalonia I'll bring you to climb on Montserrat Mountains. You will enjoy  with these walls and landscape."

Etapa 22a.: 27 de maig, Cuxhaven – Dagebüll,  130 km.

El dia l’inicio agafant ferri. Gràcies a aquest vaixell puc creuar la desembocadura de l’Elba, que és tan gran que de moment no han trobat el pressupost per a poder-hi fer un pont per creuar.

Durant gairebé tot el dia segueixo la costa alemanya entre molins, dics i ramats d’ovelles. Els últims 50 km. Del dia arribo a pensar que igual estic sol al món; durant tota aquesta distancia no veig a ningú! Es tracta d’un paisatge infinit, on és difícil adonar-se’n que s’avança. És com si pedalés en una bicicleta estàtica, davant d’un decorat fixe. Però malgrat això, la presencia d’aus migratòries fa que em distregui comptant estols. Avui dormiré a la meva tenda.

Agafant el ferri de bon matí. Sembla mentida, però hi ha tantes bicis com cotxes dins del vaixell.

Port pesquer alemany, no recordo el nom...

Tot i que el mapa indica que em trobo just a la costa, el mar, com es veu a la foto, queda mooooolt lluny, i és que sóc en zona de marea.

La posta de Sol que sembla no voler acabar-se mai en aquestes latituds.

Amsterdam: 5 dies de pausa i retrobament

Hola! Sóc la Sandra. Excepcionalment, aquesta entrada l’escric jo, per la part que em toca, mentre l’Oriol ja està de nou pedalant. Tranquils, que d’aquí poc seguirà ell, explicant-vos el seu viatge.

El divendres dia 20 ens vam retrobar amb l’Oriol a Amsterdam, on hem estat fins al matí del dia 25. Jo hi he anat en avió, ell en bici.

Aquesta estada ens ha servit  d’una per banda retrobar-nos i no fer tan feixuga la distància durant 2 mesos, com també per fer una mica d’intendència i suport logístic, i que jo li portés algún material que li calia: un sac més gruixut, el maletí d’eines per fer manteniment a la bici, alguna  peça de recanvi que m’ha passat en Pep d'ACop de Pedal,  la segona tanda de fruits secs de 5gr.o més, i altres coses que necessitava per seguir el seu camí fins a Cap Nord. Maletes a tope de pes! També vaig dur el portátil, i com teníem wifi a la casa, l’Oriol ha pogut passar força estones buscant informació i preparant la segona part de la seva ruta.

Els preparatius del viatge continuen; teníem un bon camp base, amb precioses tulipes incloses!

El pati de la casa era perfecte per fer el manteniment de la bici.

Una altra cosa que ha fet l’Oriol aquests dies és ….menjar! No parava de pensar en menjar! Acabat un àpat ja estava pensant en el proper, o en què podia menjar…hahaha! Suposo que la matxacada que li ha fet al cos aquests 20 primers dies es deu notar, i havia d’agafar reserves…Però ell es troba bé. Ho sento, d'això no hi fotos: haureu de refiar-vos de la meva paraula...

No us faré un cronograma dels 5 dies, no em vull fer pesada, però us faig un petit resum.

Allotjament: a casa la Jantine, a Koog aan de zaan. A través d'Airbnb.

Ens hem allotjat a casa la Jantine, una encantadora holandesa, i que et facilita molt l'estada, com encantadora és casa seva…! La típica casa holandesa, decorada amb molt de gust i molt acollidora. L’hem trobat a través d’AirBnB, un sistema que vam començar a utilizar l’any passat, a Freiburg, i realment està molt bé, tot i que també et pots endur sorpreses ( a París va ser un pel justet...) La veritat és que aquesta vegada hem estat com a casa! La casa no era a Amsterdam mateix; el lloc es diu Koog aan de Zaan, un barri molt tranquil i bonic, amb les típiques casetes, amb moltes plantes i flors (que a mi m'encanten), amb 2 supermercats a prop, i a 5 minuts escasos de l'estació a peu, i en 15 minuts de tren et plantes a Amsterdam.   

L'entrada, amb el molt típic terra blanc i negre, i l'escala força empinada, que has de pujar de canto.

La sala-cuina-menjador, amb un fantàstic terra de fusta, i molt agradable.

La Jantine és una artista del teixit. Fa uns puffs o coixins fantàstics! En aquest enllaç en podeu vure una mostra.: http://nl.dawanda.com/shop/jantine-hos

El resum dels 5 dies.

El pitjor ha estat el temps:  gairebé ha estat núvol contínuament, llevat d’algunes ullades de sol, però ens ha plogut dia sí, dia també…Dimarts semblava que s’arreglava la cosa, amb una mica de sol, però feia un vent fred que feia dubtar de ser a la primavera. Per sort, com a la casa s'hi estava molt bé i teníem coses per fer, no ens ha amoinat gaire que a fora fes mal temps...

Amsterdam és una ciutat bonica i interessant, però  l’hem trobat molt estressant: molta gent, molts turistes, molta gent…moltes bicis, molts tramvies, moltes barques, barquetes, barcasses, cotxes, moltes bicis,molta gent….la veritat és que si vas a peu et ratlles una mica, et sents com l’últim mico, i has d'anar amb 6 ulls, i agraeixes trobar un carrer tranquil per on poder caminar sense sentir que et pot atropellar qualsevol  artilugi, però són escassos. 

Ens vam afegir a una manifestació antitrangènics, perquè hi estem d'acord, i també per poder avançar ràpid...

Cruïlla de canals: un caos, no sabem com s'aclareixen...

Pàrking de bicis, aquest és dels petits...n'hi ha de 4 plantes! Tampoc sabem com s'aclareixen per trobar la seva...

El millor per a mi: la Biblioteca Central!

Aquests dies tampoc no hem volgut estresar-nos gaire visitant coses, i hem fet alguna visita, però no ens hi hem matat. Potser cada cop ens cansen més les ciutats; tens la sensació que a tot arreu hi ha el mateix, i que entre el turisme i la globalització totes acabent sent aparadors per treure calers. Si he de triar una cosa que m'ha agradat molt...la Biblioteca Central!!

Després de menjar al restaurant de la planta superior de la Biblioteca Central, aprofitant el wi-fi. Com podeu veure, no va quedar res als plats!

Planta 4a. Secció de música. Mooolts prestatges plens de partitures! de tota mena! I un piano amb auriculars per tocar qui vulgui. a l'entrada hi havia un altre piano sense auriculars, i qui volia arribava i hi tocava...per flipar!

Totes les partitures que vulguis!

Secció infantil: genial!

Vam anar a la bilbio perquè el Luís, el noi manxec que treballava a l'alberg on va dormir la nit primera l'Oriol, ens va recomanar d'anar-hi per la vista, i perquè a la planta de dalt hi havia un restaurant: vam menjar superbé! De la vista no vam gaudir gaire, pel temps que feia, però vam descobrir una biblioteca on t'hi quedaries hores....

Una mica de tot.

Bé, aquí us deixo algunes fotos, ja que una imatge val més que mil paraules, d’una mica el que han estat aquests 5 dies. El millor: retrobar-nos i gaudir uns dies junts. El pitjor: tornar-se a acomiadar. Però ja està fet! I ara el que compta és que ell pedala de nou cap el Gran Nord!

Passeig en bici per zona de canals, camps i molins.

A 10 minuts de casa

Típica foto amb el canal de fons

Feliu com una perdiu; impermeable i paraigües, això sí!

Abans d'entrar al museu marítim, un dels millors museus d'Amsterdam. A l'esquerra es veu el vaixell visitable.

Després de visitar el vaixell, que és una rèplica, però molt ben feta.

Segell de salomó, a les dunes, prop de la costa. Les plantes són la meva debilitat...

Al mar! Després de caminar, malgrat la pluja, uns 4 km. des de Overveen (+ 4 de tornada). Al final t'acostumes al mal temps...

 

A la costa, a Bloemendaal aan Zee, amb les distàncies a altres llocs del món.

La vora era plena d'una densa i blanca escuma, que el vent escampava cap a la sorra; suposem que pel temporal...

De lluny: "Mira aquell pi, com destaca dels altres!"; de prop: "Què coi! No és un pi!! És una antena de telefonia camuflada!

Rijks museum. Un detall, una taula del s.XVII, brutalment plena de filigranes fetes amb nàcar. M'hi vaig passar un quart. Només n'he triat aquest detall, però era plena d'insectes fets amb gran detall...

La lletera. Johannes Veermer (1658-1660). Detall màxim, difusió de la llum...un mestre...Llàstima que només hi tinguin 3 quadres d'ell. A sobre no tenien un dels meus preferits: El carreró. Em van dir que l'havien cedit temporalment al museu de Delft; total, que me'l pintés a l'oli! Em vaig comprar un iman de nevera, i una postal...snif...Aquí us la deixo...

 

No us deixeu enganyar: una mica de sol, però un fred que pelava...Però s'agraeix...

Última tarda, al pati de casa. Nerviosos tots dos, ja han passat els 5 dies, s'acosta el comiat...

La bici de nou carregada, tot a punt per continuar

Ja damunt del tren que l'ha de dur de nou a Groningen; aquest tram, el de Groningen a Amsterdam, ja el va fer dijous en bici; per això, per anar a Groningen, hi torna en tren. Molta sort, Oriol!!!!!! Fins aviat!!!

Travessant els Països Baixos, entre canals i molins de vent. (Etapes 15,16, 17, 18 i 19)

15a. ETAPA: 15 de maig, REES (Alemanya) - OMMEN (Països Baixos), 105km.

Acampada lliure al costat d'un llac, on unes fotges s'hi barallaven

Avui he deixat que el dia s’aixequés abans que jo i no he començat a pedalar fins passades les 08:00 A.M. Seguint el track que portava al GPS he començat a pensar en què mai fins ara havia estat als Països Baixos. És curiós que sigui el primer cop que visito aquest país i ho fagi amb la bicicleta, des de casa... 

I, pensant,pensant ..., pensó: “Quan arribi a la frontera m’hi faré una foto”, però com durant aquesta jornada només circulo per carreteres secundàries o camins, he creuat la frontera sense adonar-me’n, fins que he arribat a  un poble on veig com les cases són lleugerament diferents de les alemanyes. Quan he vist el nom del poble m’adono que ja deu fer estona que he canviat de país…i ni me n'he assabentat!

Just abans de creuar la frontera trobo amgat dins del bosc aquesta gran casa-castell

Sort en tinc del quadre de comandaments de la nau, si no navegaria erràtic i sense rumb.

Tot i el vent en contra i un parell de ruixats, el dia passa sense complicacions. Finalment, trobo un camping on poder passa-hi la nit. Als Països Baixos l’acampada lliure està prohibida!

16a. ETAPA: 16 de maig, OMMEN – GRONINGEN, 95 km.

Dia tranquil i sense complicacions. Em serveix per concloure que als holandesos els encanten també les llambordes. Una altra cosa que els encanta és posar plantes, flors o qualsevol  tipus d’objecte que els agradi mostrar, als ampits de les finestres, per la part interior, per tal que es vegin des de fora, com si fos un aparador.

Uns xurros!!!!, o "churros", com diuen ells...Molt semblants als nostres, però menys oliosos i amb sucre glacé. Com veieu, cuidant l'alimentació.

Aquest és el primer molí que trobo! Estampa típica que al sud-est d'Holanda costa de trobar.

Pel camí em vaig creuant amb una gran quantitat de tractors remolcant la seva respectiva carabana. Famílies senceres es dirigeixen a una mena de fira de tractors d'època.

A partir d'avui les zones humides s'incorporen al paisatge.

Tot el dia transcorre entre granges i poblets. Tots són molt silenciosos i tranquils, sobretot per la poca presència de cotxes. Finalment arribo a Groningen que, a diferència del que pensava, segueix sent una ciutat ordenada, on 8 de cada 10 persones que circula pel carrer ho fa en bicicleta, i la circulació és molt fluida.

17a. ETAPA: 17 de maig, GRONINGEN: Descans: 30 km. per les rodalies.

Aprofito que vaig molt bé de temps, ja que fins el dia 20 no arriba la Sandra a Amsterdam, on ens hem de trobar i fer unes mini-vacances de 5 dies,  per fer el turista a Groningen i els seus voltants.

Groningen és una ciutat de la mida de Sabadell, aproximadament. Està envoltada de canals. I en aquests canals hi ha barcasses on la gent hi viu permanentment, com si fossin cases. La gràcia d’aquesta ciutat és que, a diferència de moltes altres ciutats turístiques, el seu nucli històric (el turístic) no es diferencia gaire dels barris exteriors.  O sigui, que tota la ciutat conserva en el seu conjunt una harmonia arquitectónica.

Groningen. Fantàstica ciutat de mida mitjana, un bon lloc per poder-hi viure.

A Groningen hi ha moltes barcasses on la gent hi viu de forma permanent.

La Universitat de Groningen és important, amb uns 50.000 estudiants. Això fa que aquesta ciutat tingui una mitjana d'edat realment baixa.

18a. ETAPA:  18 de maig, GRONINGEN – EMMELOORD, 125 km.

Aquesta etapa i la següent connecten d’est a oest gran part dels Països Baixos per l’interior. Es podria realitzar en un únic dia, però com que disposo d’un dia de més decideixo prendre-m’ho amb calma, i així anar gaudint del paisatge i de la gent.

La zona que travesso durant la jornada és molt agrícola, i amb molt poca massa forestal,  i on les grans pastures amb vaques i ovelles és el que predomina.

Coincideixo amb una parella de suecs d’uns 60 anys, que van en sentit contrari al meu, i que ja fa mesos que viatgen en bicicleta. Ens desitgem molta sort per als respectius viatges i ens acomiadem.

Aquest poltre semblava ben eixerit i content fent saltirons, i la seva mare tenint-ne cura.

Imatge d'una casa amb la teulada típica d les zones rurals, feta amb tiges de canyís recollides de les zones humides, assecades i apilades, formant una estructura uniforme.

Típic molí dels Països Baixos. Aquest es feia servir per bombejar aigua dels canals.

En aquest país és difícil perdre't amb tantes indicacions, i això que són de poblacions petites.

 19a. ETAPA: 19 de maig, EMMELORD-AMSTERDAM, 110 km.

Finalment darrera etapa per arribar a Amsterdam. Ja de bon matí arribo a la zona de dics i al mar interior anomenat  IJsselmeer. Durant 3 o 4 hores pedalo per la frontera entre la terra ferma i el mar. A una banda l’extensa massa d’aigua i a l’altra zones humides de canyissar i pastures. Tota la línea de costa està cosida de molins de vent. El moviment de les seves pales emeten un xiulet que jutament amb el velar dels ramats d’ovelles i el cant d’alguns ocells de mar  formen la simfonia que m’acompanya durant  el matí. Tot i ser una estampa molt bella, amb les hores perdo la noció de l’espai i el temps; és llavors quan començo a mesurar primer la distància entre molins: uns 200 metres? Després compto molins, i així tinc el cervell entretingut mesurant distàncies i calculant els km. de molins que porto. Una afició com una altra…

Resseguint el dic...amb un munt de molins per a poder comptar.

Finalment arribo a la capital. En contrast amb la soletat amb que he estat durant la meitat del dia, aquí Amsterdam és un no parar de gent. Gent per tot arreu i tots els racons, en bicicleta, a peu, en patinet, en moto… ah! i en cotxe també! Salvant molt les distàncies em recorda una mica el centre de Barcelona, per la gran quantitat de turistes i per ser una ciutat atapeida i un punt caòtica. 
 

Finalment sóc a Amsterdam, ciutat amb infinitat de canals.

 

Lletres que estan de moda a Amsterdam, on un munt de gent fa bloc per mirar d'enfilar-se a alguna d'elles, i per aconseguir una foto fent-se el graciós.

 
Després de buscar, hi trobo un alberg ple a petar però amb una única plaça lliure. Evidentment la meva. Allà hi coneixo el Luís, el recepcionista. El Luís es un noi manxec,  que està estudiant un màster de trompeta a Amsterdam i per pagar-se els estudis fa aquesta feina. Em convida a un entrepà de pernil salat i s’interessa molt pel meu viatge. Segons em comenta, el seu germà també té previst fer un viatge en bicicleta fins a Nova Zelanda, en dos anys. 

Amb el Luís, el millor recepcionista d'Amsterdam...i què bo que era l'entrepà que em va fer...i això que no menjo pernil!!!!